+antigua.jpg)
He fet de la meua vida un trànsit interminable,
paraules i més paraules convertides en l'aura que t'invau.
Cau la nit i sospiten els segons,
la porta d'aquest lloc no té clau,
i si la té som nosaltres..
La terra es cor, l'oxigen aliment o verí,
el cel fa d'horitzó i els camins de vagons sense destí.
Para mi amigo Antonio, de tota la vida.
.jpg)
Bua, no me lo esperaba!!
ResponderEliminarLa entrada es genial y la foto super auténtica jeje. Y el texto...
les paraules són eines, ferramentes i recursos que taquen les nostres vides, fins i tot, causants de vida i mort. Aquestes paraules són les que diferèncien les nostres vides i les porten per infinits camins que ningú mai ha pogut descobrir. La terra... qui perd els origens perd l'identitat. Hi ha moltes discursions, conflictes... cadascú és lliure de èsser on vulga, ningú és il·legal de la seua terra. Tot serà aliment o verí segons amb qui vulgues compartir el teu destí.
Espere, sense cap dubte, que el meu destí estiga molt a prop del teu.
Gracias amigo, de los de tota la vida :D
Que bonito Argi
ResponderEliminar